Nosaltres en som conscients que allò que fa que una escola siga bonica són els xiquets i les xiquetes que «viuen i creixen» en ella, les particularitats de cadascun d'ells i elles, les seues vivències, les relacions que estableixen, i les seues històries personals que els acompanyen...
No obstant des d'un primer moment ens vam llançar a la proposta i un equip de mares (si mares, perquè no hi havia pares) i mestres vam coincidir amb els dibuixos que volíem representar.
«Els de Joan Turu!!!» Sense dubte!
Així que amb el seu consentiment i demanat-li disculpes d'antuvi, vam projectar algunes de les seves il·lustracions, amb els seus missatges, que ens arriben al cor i els vam gargotejar.
L'equip de mestres , l'AMPA, i els xiquets i xiquetes, estàvem d'acord, en què amb els dibuixos a les parets l'escola tenia una calidesa especial, i ens alegrava veure cada matí els personatges, tot i que res a veure amb els originals :)
Així que l'AMPA va proposar al Claustre que vinguera Joan Turu, i de la mà ens vam embarcar en aquest viatge.
Volíem una representació de l'escola que realitza petits projectes i té grans il·lusions:
El projecte de foment lector, on xiquets més grans apadrinen els menuts per tal d'explicar-se contes, les nostres festes i instruments, la nostra llengua, l'ús de les TIC, els tallers de teatre, el projecte de l'hort escolar, els esports sobre rodes, la música en valencià, la cooperació, la diversitat de xiquets i xiquetes que conviuen a l'escola,... aquesta és una xicoteta representació d'algunes de les activitats que es porten a terme, i així li vam transmetre a Turu.
Des d'aquell dia, l'escola ha vibrat només de pensar en la idea de que Joan Turu vindria a plasmar un mural, i semblava que el dia no arribava.
Mentrestant decidíem el lema entre tota l'escola,...
I el dia esperat va arribar, i dilluns i dimarts 14 i 15 de Novembre vam poder gaudir d'una experiència única.
Joan Turu va fer una xerrada a 5è i 6è sobre la seva feina, el seu procès de creació, i la seva trajectòria, ens va explicar que de xicotet dibuixava i dibuixava i mai ho va deixar de fer, per això ara continua dibuixant. Ens va explicar que quan era petit no li agradava el món que veia, i va descobrir que canviant el punt de vista podia veure'l d'una altra manera per poder-lo millorar.
Després de la xerrada, Joan amb l'ajuda dels més grans de l'escola van anar pintant el mural preciós que tenim a la paret de la primera planta.
Ell, que té un cor molt gran, va dir que no podia marxar sense abans passar per l'edifici dels més menuts de l'escola, (que l'havien estat visitant, amunt i avall per les escales per veure com anaven realitzant el mural) per plasmar altre cop el seu talent en tres murals que llueixen en el hall de l'edifici d'Infantil.
D'aquests dos dies ens emportem la vivència d'haver creat el mural que ens representa junt a l'artista Joan Turu, a banda de compartir aquestes estones amb ell i descobrir una gran persona, tal i com ja intuíem per les seves il·lustracions.
Hem après que tots i totes tenim talent i que mai hem de deixar de dibuixar, hem après que hem de seguir el camí que marca el cor, hem après que podem canviar el món si canviem el punt de vista des d'on el mirem, hem après que caminant junts teixim nous horitzons i podem arribar més lluny,...
Gràcies per viatjar amb nosaltres, ha segut un regal... nosaltres continuem acompanyant xiquets i xiquetes en el camí que fem junts a l'escola, recollint els seus somnis i caminant cap a ells.
Laia Ruiz, una mestra que somia.